7 de abril de 2008

Charlton Heston


El mayor espectáculo del mundo
(The Greatest Show on Earth, 1952) de Cecil B. DeMille

Si queremos ser actuales, y un blog lo necesita, tenemos que comentar la desaparición del actor Charlton Heston, actor principal de la película The Greatest Show on Earth (1952), una de las grandes superproducciones que siguen emitiendo casi todos los años en diferentes canales de televisión. No me cae demasiado bien el personaje, ni esta película es una mis favoritas, aunque ganara dos Oscars en el año 1953 (a la Mejor Película y Mejor Guión). A pesar de esto os animo a verla porque el listado de artistas es espectacular y entre ellos está el español Tonito. Además, se puede apreciar el despliegue del material del Ringling en todo su esplendor: hacia la mitad del film parece un videoclip de promoción, con el desfile inacabable de artistas y carrozas. Mientras me entran ganas de volver a ver esta épica película de Cecil B. DeMille, os dejo con el comentario que hace mi amigo Rafaelle de Ritis en su siempre interesante blog y con una extracto de la película en la que podemos ver un número musical sobre la cama elástica. Los payasos son James Stewart y el de verdad, Emmet Kelly, uno de los grandes.



1 comentario:

joaquim elias dijo...

“1964 “Deu anys de circ” escrit per Jordi Elias, pàgines 167 i 168
«El major espectacle del món»

Americana. Estrenada a l'any 1954. Represa en moltes ocasions.
Una pel•lícula americana típica. La qüestió és enlluernar, tot i que en pateixin la versemblança i la lògica. La qüestió és que el plat entri pels ulls, tot i que després es romangui amb gana. Tot se'n va amb amaniments, per tant. Però els resultats proposats són assolits. Els americans, amb molta habilitat, han eliminat del tot la capacitat crítica dels espectadors. Les quantitats, per tant, de gat per llebre que fan passar són descomunals.Tothom content, però.
La pel•lícula, de llarga durada, es troba en la línia del circ — el Ringling, el més gran del món — que la motiva. Tot és gran i opulent, ric i llaminer. La mena de circ que es fa a Nordamèrica, però, és una completa adulteració. Vegis la pel•licula com a document: unes parades carnavalesques, amb carrosses i cotxes de tota mena, musiquetes a dojo, molta comparseria i vestits llampants; en un moment, més de cent persones que es mouen alhora, multiplicitat de sorolls i de projeccions dinàmiques; posats a desenrotllar el programa, cinc pistes on s'actua, sovint, simultàniament. Un total d'autèntic mareig, d'atordiment, els ulls sense saber on posar-se, i el balanç de no haver vist amb prou feines res, tot només vesllumat i no paït.
Després, l'arranjament de totes les qüestions, àdhuc les circenques, segons les pròpies conveniències. Per començar, un pallasso — interpretat per James Stewart — que va caracteritzat i pintat, amb una justíficació ridícula, d'ençà que es lleva. Sobretot, el capítol dels trapezis. Un personatge realitza sobre la barra equilibris amb una cadira. L'altre, sense pensar-s'hi dos cops, reclama una altra cadira i fa, com aquell que res, al seu damunt, recolzada a la barra només amb dues potes, un altre equilibri ben difícil: el cos cappervall, una mà en el seient i l'altra en el respatller. Qui és que, amb dos dits de front, s'ho empassa? Tots els treballs de circ exigeixen dies i dies, i a vegades anys, d'assaig. A la pel•lícula es fa al revés: la pura improvització. A més, en el circ no hi ha rivalitats i enveges. Tots els personatges de la pel•lícula, així, són inventats i falsos i en cap cas no reflecteixen la realitat d'on volen sortir. On són, en el circ, les vanitats delirants? Es que la gent del circ, antifrívola, no té sempre conciència del perill i no el tem?
El trapezista, però, encara embolica més la troca. Ell és, segons la ficció, trapezista en equilibris. Ara es converteix, tot de sobte, en volant. I, com a volant, ho fa tot: adés l'àgil, amb un doble mortal, adés el portor, després d'un soborn i per tal de poder perseguir els favors d'un noia. Tot passa, però. Tots els que miren són considerats totxos, i de cara als totxos no vé d'un pam.
Llàstima que totes aquestes reserves siguin merescudes. En alguna de les seves parts, el document de circ és del major interès: escenes de l'aixecament del campament d'hivern, escenes del muntatge de la lona immensa, escenes de les peripècies d'abans de la representació. També tenen el major interès les escletxes per les quals es veu la representació. Tot i la brevetat de les escenes, la representació animal, per exemple, fa caure d'esquena. Són exemplars molt ben ensenyats i estan en possessió d'un repertori d'exercicis meritíssim. Múltiples en cada número, de les menes més diverses, fan disculpar, amb la seva qualitat certa, moltes de les incongruències i de les exageracions que s'han permès aquells que, enlloc d'instruir i contar una història verídica, s'han permès la llibertat de tirar al dret i riure's, una vegada més, amb tot el dissimul, de tota la humanitat que acut a les sales de projeccions.

168

quim elias